Malgrat i
que, com ens ha dit el Jordi, ambientòleg i naturista, gran coneixedor de
la flora i la fauna del nostre entorn més proper, els montcadencs hem
domesticat el curs natural dels nostres rius, hem canalitzat les seves aigües a
la nostra conveniència i, hem eliminat els boscos que l'omplien de vida, també
és cert, però, que en els darrers anys estem fent un gran esforç per recuperar
la biodiversitat autòctona i per conscienciar a les generacions més joves de la
necessitat de respectar i cuidar el medi ambient.
Així, varem
poder descobrir molts dels tresors que estan amagats a la nostra llera i que,
sovint, ens passen desapercebuts. El pollancre, per exemple, és un arbre típic
de ribera i va ser qui originàriament va donar el seu nom al Ripoll (riu de
pollancres), hem sentit el cant d'una cuereta, hem olorat la malva i, fins i
tot, hem tocat les banyes d'un isard i hem vist la pell mudada d'un escurçó.
Desitgem que
d'ara en endavant, aquests tresors deixin de ser invisibles per a tots i contribuïm
a la seva cura i protecció. Tan sols així podrem aconseguir que les generacions futures també
puguin gaudir-ne. Trobareu les fotos de tota la jornada a l'enllaç.
