"Heu d'estudiar molt, i us heu de preparar molt bé si us voleu en sortir a la vida...". Aquesta ha estat una de les moltes reflexions que avui, la Rosó, ha compartit amb nosaltres. Prou bé que ho sap ella. La tieta-àvia de l'Adrià Gil, va haver de créixer sense la figura del seu pare. La més petita de quatre germanes va veure com la seva mare se les va haver d'empescar per tirar endavant a la seva família, quan el seu pare va haver d'exiliar-se en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936. Uns fets que, sens dubte, han marcat el caràcter d'una dona molt, molt forta que avui ha aconseguit captivar als alumnes de sisè, explicant-los anècdotes i experiències de la seva infància. El "cara al sol", les cartilles de racionament, l'assistència obligatòria a la misa del diumenge... explicades en primera persona, aporten una mica més de llum, a la fosca recent història del nostre país. Moltes gràcies, Rosó i Gemma! Ha estat un plaer SENTIR-vos.
Les fotos les trobareu a l'enllaç.
3 comentaris:
Aina.Moliner i Paula Quilez:
HA SIGUT UN TESTIMONI GENIAL,ENS HA EXPLICAT MOLTES COSES SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I COM VAN VIURE ELLA I LA SEVA FAMILIA AQUELLA EXPERIENCIQ TAN DURA...ADRIÀ HAS D'ESTAR MOLT ORGULLOS DE LA TEVA SUPER FAMILY
... ROSÓ ETS LA CANYA...
Tant la Rosó com jo, estem molt contentes d'haver pogut compartir amb tots vosaltres el que va passar a la nostra família arran de la Guerra Civil. De vegades reviure el passat fa mal, però sens dubte és alliberador.
Moltes gràcies a tots.
Aahhhhh i que la nova etapa que us espera a l'institut us vaig molt bé a tots.
Gemma mare de l'Adrià
Per la Rosó i per a mi ha estat un plaer poder compartir amb tots vosaltres la història de la nostra família. Ens ho vam passar molt bé, tot i que de vegades segons quins records fan emocionar. Moltes gràcies.
Ah! Nois i noies espero q la nova etapa a l'Institut us vagi a tots molt bé. Una abraçada.
Gemma, mare de l'Adrià.
Publicar un comentario